BuzzerBeater Forums

Senyors, volia deixar una reflexió també referent a la selecció absoluta andorrana i la sub21. Ara que el Xtc ha obert el fil, crec convenient discutir-ho per aquí algunes de les idees discutides en el fil de la sub21 i d'altres;

La meva visió externa-interna de la selecció absoluta és que està en un impàs. Encara els allstar tenen cabuda i segurament aquestes 2 properes temporades hi hauran bastants canvis, a més tot justament com deia el Xtc- fins ara no s'ha tingut el primer jugador que passa dels 100k salari. Les seleccions més potents a nivell de BB ens porten molta diferència, sobretot en ''experiència de joc'', és a dir en aquestes comunitats s'han donat situacions que encara aquí Andorra no han passat.

Avui volia presentar-vos la història de 2 seleccions a BB, dos seleccions que han sabut fer les coses de manera molt organitzada.

Començo per la primera, http://www.buzzerbeater.com/country/28/overview.aspx Suïssa ¡

És una comunitat que s'ha mantingut durant aquestes últimes temporades a prop dels 300 usuaris, és a dir una comunitat petita. La seva selecció absoluta durant les primeres temporades les va anar passant sense pena ni glòria, sobretot des de la temporada 3 fins a la 9 res de destacable a part d'aconseguir alguna classificació en el torneig de consolació en el TOP 32. Ara bé, aquesta comunitat durant la temporada 4 i 5, va resultar que van tenir una bona generació de rookies;

Exteriors

Jean-Philippe Chabernaud(4785422)
Timo Heigel (4785535)
Guarino Tettamanzi (4787245)
Werner Ifrid (4786892) (aquest ja no convocat, obsolet per potencial)
David Tischer (2410877) (aler allstar que va aguantar bastantes temporades pasada la 9)
Interiors

Volkmar Nienhaus (4785552)
Joel Polster (4786325)
Régis Coulibaly(4785532) (aquest també ja no convocat, obsolet per potencial)
Erni Fosco(5961780) (aquest va ser un pel més jove, 1 temporada posterior, pero igual d'important)

Aquesta generació de jugadors és l'anomenada ''1a generació d'alts potencials(per edat) del seu país '', durant les seves primeres etapes van anar passant tots per la sub21. Suiza va saber organitzar-se, tant selecció absoluta com sub21 compartien managers scouts i total informació, fins que mica en mica van anar creant una bona base. A la temporada 9, arriba un gran manager com a seleccionador absolut, anomenat Mod-Acajou(26174) que venia entrenant al Chabernaud un dels joves talents.

En aquella temporada, la generació de joves potencials tenien entre 23-22 anys i resulta que fan una magnífica temporada(molt ben dirigits per cert), donen la sorpresa en la primera jornada contra Lituània en el primer partit(eren els amfitrions amb lo que això comporta) i passen a la 2a fase, havent classificats com a 1ers grup invictes. En la 2a fase segueixen fent bons partits i aconsegueixen la classificació per primer cop a semifinals en un europeu a pesar dels últims dos partits davant Itàlia(comprensible) i de perdre en mot-pic contra Croàcia. Es presenten a les semifinals amb un decent entusiasme i salta la sorpresa, aconsegueixen la victòria(contra una gran potència com França) i s’asseguren estar a la final i al pròxim mundial(evitant la repesca). En la final perden contra Itàlia donat que torna a sorprendre amb l'atac(aleshores Itàlia donava por per dins).

Si un repassa la llista de jugadors utilitzats en aquell Europeu veurà que no són més de 10-12 jugadors habituals, tenint casi sempre la mateixa tripleta exterior(Chabernaud de base, Heigel o Tettamanzi d'escoltes i aler Ifrid o Tischer) mentre que en interiors casi sempre també els mateixos. És a dir, van agafar una generació i la van entrenar al 100%, sense deixar d'entrenar-los en cap moment, incloent entrenaments uniposicionals. Eficaç organització i un alt compromís dels managers per entrenar als jugadors.

A la temporada següent(10) juguen per primer cop el mundial.
Aconsegueixen guanyar partits importants i continuen a un gran nivell, es planten a semifinals del mundial, però aquest cop el seu gran atac exterior(grans mestres de com utilitzar Princeton) no fa efecte i perden contra Espanya que va arriscar amb una 3-2.
Continuaven mantenint el mateix bloc de jugadors que tan bé els havia funcionat en l'europeu, és a dir que la generació de nou potencials continua evolucionant.

En la temporada 11, arriben eleccions i el bo de l'Acajou decideix continuar amb les rendes de la selecció. Passen de la 1a fase de grups com a segons de grup(empatats amb el 1er, però amb pitjor average) i cauen en el grup de la mort, on també estava Turquia que venia crescuda d'entusiasme degut al factor local. No tenen sort aquest cop(perden amb França a la prorroga) i contra Espanya a l'últim partit(era quan estava jo seleccionador) i acaben com a 4rts, lo qual els envia al torneig de consolació i ni tan sols acaben 3ers que els donava l'opció de jugar la repesca pel mundial. El bloc de jugadors important, el nucli dur segueix sent el mateix(els managers continuen entrenant-los), tot i que l'equip va tenint alguna baixa i novetats.

Ara bé, el seu seleccionador l'Acajou decideix que el seu objectiu ha de ser portar-se el factor pista a casa amb lo qual es prenen molt seriosament el torneig de consolació. Disputen el torneig de consolació, realitzen una primera gran fase, acaben invictes i passen al TOP 32 com a segons. Segueixen jugant a un gran nivell i al final aconsegueixen l'objectiu, guanyen a Israel en la final(a casa Israel) i s'emporten el factor pista de l'europeu cap a Suïssa.
La llista de jugadors com podeu observar de la temporada 13 a la 9 canvia una mica, però sempre parlem d'uns 15-20 jugadors, no més.

La temporada 13 jugant com a locals aconsegueixen el seu primer títol com a selecció, però aquest cop Acajou tot i estar per la seva comunitat, ja no és seleccionador.

Temporada 14 disputen el mundial(classificats directes) i fan un molt bon paper, classifiquen per a semifinals, però cauen contra Xile, que després resultarà ser campió del món.

Durant totes aquestes temporades, la sub21 de Suïssa no ha aconseguit cap fet destacable, fet lògic tenint en compte que nomes són 300 managers actius, però si que han seguit aconsellant a jugadors per al present i futur de l'absoluta.

Ara Suïssa durant les pròximes 2 temporades s'han d'assegurar la continuïtat d'un nucli dur de jugadors que doni relleu a la primera generació de potencials que ja van tenint 28-29 anys. De moment sembla que no sofriran molt, que tenen assegurat el futur amb bons jugadors.

La història de Suïssa bé a demostrar que en una comunitat, l'important és l'organització, com els staff aconsellen i van guiant als jugadors i el compromís dels managers per entrenar a tota una generació. Una generació que mentre el potencial els hi ha permès han entrenat des dels 18 anys fins als 25-26. A més Suïssa demostra que no cal tenir un gran numero de managers com a comunitat, sinó molt recolzament dels equips que poden mantenir als jugadors(1ai 2a divisió). En comunitats petites, la gestió dels joves jugadors amb potencial s'ha de gestionar a la perfecció, és a dir evitar a tota costa que un jugador estigui sent desaprofitat en quan a entrenament.

Xile és un cas idèntic a Suïssa, però més exagerat en quan a salaris alts de jugadors. També son aprox. 300 usuaris.

En aquest sentit Andorra té avantatges i desavantatges;

Positiu:

-Gran capacitat econòmica; podeu mantenir grans salaris i al mateix temps buscar l’excel•lència en entrenadors. Podeu pagar nivells entrenador 6-7.

Negatiu:

-El reduït nombre de managers, amb lo qual surten pocs entrenables.

- Gestió no òptima dels entrenables

En quan a millores, crec que es pot millorar en quan a la gestió dels entrenables.

Per una banda no s'han entrenat els jugadors al 100%, jugadors que no han entrenat durant setmanes, entrenaments fets a tot l'equip o a 3 posicions, s'han deixat molt de banda entrenaments uniposicionals i un llarg etcètera.

En això crec que s'està millorant bastant, el Xtc mateix ho ha dit que les progressions són bones i que mica en mica la cultura d'entrenar a 1 posició va arrelant al mateix temps que a la sub21 dediquem molts esforços per aconsellar als managers d'aquesta manera.

Ara bé hi ha un aspecte que s'ha de millorar i que ens preocupa bastant a la sub21 aquesta temporada, donat que hi ha hagut un bon draft i que es resumeix perfectament en aquests missatges

(160971.128) Missatge de LA-dpalom02
(160971.129) Missatge de Cagallo.

La idea ve a ser aquesta, s'ha de donar sortida als jugadors que un manager no pot entrenar.

Per exemple, si un manager té en el seu equip 4 exteriors entrenant(posem 1 internacional absolut de potencial 8 de 23 anys que encara pot seguir entrenant, un altre exterior de mateixa edat i potencial i dos rookies possibles per la sub21 de 19 anys amb potencial 6 i 9) té complet els entrenaments exteriors, incloent els unisposicionals per a 3 jugadors. Si en aquest manager li toca un interior de la hòstia, per molt bo que sigui, el manager no podrà compaginar els entrenaments. Té que prendre una decisió difícil si, però també la decisió de vendre tal i com deia en Cagallo pot ser una decisió de futur si desprès al cap d'unes temporades el veu a la venta i decideix repescar-lo.

Compaginar els entrenaments és algo que no té ni cap ni paus(a no ser que entrenis alers), però lo de ara 1 temporada interiors i l'altre exteriors i anar fent ara d'aquí i ara d'allà, això no va enlloc i ho deixo ben clar, és una pèrdua total i absoluta d'entrenament.
S'ha d'aprofundir en l'entrenament, arribar a fer com ha fet Suïssa i entrenar a un jugador seguidament des dels 18 fins als 25-26 en allò que és adequat a la seva posició.


Són ara mateix les opcions que veig per a Andorra, que se sàpiga aprofitar al màxim els jugadors que surten i que els que no tenen lloc, se'ls decideixi vendre( nosaltres com a sub21 ja busquem a bons managers que els puguin entrenar).

Això no s'ha estat fent, mireu quans jugadors hi han a la venta d'Andorra d'edat de 21 a 29 anys que superin els 50k sou, ja ho avanço, cap. Com deia el Xtc, s'han perdut molts jugadors pel camí que no han sigut aprofitats com es podria haver fet.

Ara encara hi ha marge de maniobra, les primeres generacions de nous potencials els hi queda poc(a les d'Europa) i a Andorra portem casi una generació pel mig perduda. Quan a Andorra es faci el primer pas de canvi d'allstar a nous potencials, a els altres països es farà el canvi de la 1a generació a la 2a.

Com deia el Cagallo, donar sortida a un draftejat de bon nivell que no pots entrenar pot ser una bona elecció de futur.

Imagineu un manager que té 3 entrenables exteriors(de 18-19 anys) i li toca un interior de la hòstia, però no pot entrenar-lo perquè ja està centrat en entrenar als exteriors uniposicionalment i decideix vendre a l'interior. Al cap de 5-6 temporades, quan els exteriors ja estan sobre els 100k-150k de sou, veu que l'interior de bon potencial està a la venta i el compra perquè pot pagar-se’l estan a Andorra. Compra un interior que resulta ser un triple 17 en TI-DI-Rebots.

Si hagués barrejat els entrenaments ara interiors, ara exteriors per ser un equip compensat, ni els exteriors haguessin arribat 100-150k sou ni l'interior al triple 17, ni la selecció s’hagués pogut beneficiar del rendiment dels jugadors. Tothom perd competitivitat, tant el manager com la selecció.

Aquí deixo les reflexions, no hi ha debat electoral, però estaria bé intercanviar opinions per així poder-nos organitzar i en general millorar el nivell de jugadors.

Bona nit a tothom ;)

Molt bé! Ja intentaré intercanviar opinions si puc