Volteja per aquí una idea que no sé si acaba de quedar molt clara amb el tema de la nuriba, underekuma i cagallo, a veure si intento fer una exposició clara del que jo crec que es podria arribar a fer.
La idea és que els equips andorrans no arrepleguin tots els jugadors andorrans que surten del draft, perquè sinó és impossible entrenar-los a tots i que tots arribin al màxim del seu nivell. Pel que vinc llegint de vosaltres (andorrans) al fòrum és que esteu compromesos amb la selecció i voleu ser vosaltres mateixos els que voleu entrenar els propis jugadors andorrans, cosa molt lògica però bastant inviable per diverses raons:
1. Sou equips de primera i aquí el que volem és guanyar partits, molt comprensible.
2. Només amb un jugador entrenable (de futur) en tres draft ja esteu més que coberts, en tres temporades podeu arribar a tenir 3 jugadors de 18, 19 i 20 anys per entrenar a tope, però torno al punt 1., no serien del nivell com per lluitar amb garanties per títols. Sempre entrenant uniposicional, clar, que és com més ràpid entrenen (cas de Moya).
3. Un jugador es pot arribar a entrenar pràcticament fins els 25 anys per fer-ho més complet i pulir-lo. De 18 a 25 anys hi ha 7 temporades, 7 drafts, molts jugadors andorrans entrenables.
Bé, per no desaprofitar tots aquests jugadors andorrans entrenables, seria bo que cada equip donés sortida als jugadors del draft que surtin temporada rere temporada, i si són bons també, així un altre mànager el podrà entrenar amb garanties. Però el que no s'hauria de fer es començar temporada rere temporada amb un nou projecte de jugador jove, ja que hi ha el risc de que no s'entreni als jugadors joves al 100%, ja sigui perquè el nou mànager no l'entrena o perquè us el quedeu i no se'l dóna entrenament. Jo vaig mirant cada 2-3 dies el mercat d'andorrans, i de tant en tant em trobo algun jugador interessant i penso: "ostres, si aquest jugador se l'hagués entrenat a tope...", segur a més d'un se li passa aquest pensament pel cap ;)
La determinació que jo prendria en aquest tema seria la de vendre aquests jugadors dels drafts que no podria entrenar (sempre i quan jo tingui els 2 ó 3 joves andorrans entrenant-los a tope durant 4 ó 5 temporades), els seguiria la pista i després intentaria fitxar-lo de nou si és que m'interessa, intentaria parlar amb el seu mànager pel que posés a la venda i així tenir una opció de recuperar-lo. I si no el puc recuperar doncs bé, no deixaria de tenir al meu propi equip 2-3 joves andorrans de molt bon nivell, no?
Per concluir, i per exposar el que jo penso que cada mànager (amb tots el meus respectes, clar) hauria de fer perquè en un futur es tinguin dues bones seleccions andorranes:
1. Tenir clar què vull, sapiguer quins jugadors vull entrenar i quins no puc entrenar.
2. Vendre els jugadors que no puc entrenar, ja sigui perquè ja tinc altres joves entrenant o perquè entreno exteriors i em toca un interior de bon nivell.
3. Un cop feta aquesta tria, entrenar aquests jugadors fins nivells molt alts durant 4 ó 5 temporades com a mínim.
4. Pot ser que en posteriors drafts em toqui un jugador molt bo de 18 anys i amb bon nivell, tenir clar si el penso entrenar a tope i si és així me'l quedaria, però donaria sortida a un dels altres jugadors entrenables que tinc, perquè algú altre també l'entreni i el jugador pugui tenir més progressió.
5. No acumular joves valors andorrans només pel fet de que siguin joves, bons i andorrans, se'ls ha de donar sortida sempre, mànagers compromesos no hi faltaran, d'aquests en tenim exemples clars.
I ara ja sí per concluir aquest totxo-post, hem d'evitar que els joves jugadors andorrans no rebin un entrenament al 100%, un jugador (ara parlo de bases o escortes) entrenat a tope durant dues temporades pot arribar als 35k de salari tranquilament, però només amb un mànager 100% dedicat a aquest objectiu.
Si heu arribat fins aquí us dono les meves felicitacions, quin rotllo... ;) Perdó